Tristura…

Tristura...

Cap d’aquestes nenes somriu!. Són molt joves, massa joves per saber del mal del pare i del avi. (Tots dos). Després, resulta que les fan fóra de casa perquè són la vergonya de les famílies. A sobre!!!
Abandonades a aquesta “casa” sobreviuen amb la caritat d’algun veí. No tots el nens i nenes somriuen a Cambodja.

2 thoughts on “Tristura…

  1. tens raó…, la tristesa és un sentiment molt profund, que costa molt que marxi.., sempre i és en la profunditat del cor, encare que en algun moment donat, s’arregli la situació de les persones.És molt més traumàtic, quan afecta als nens, tant innocents ells……, tant fràgils.És injust..!!!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: