"No prenem una foto només amb la càmera i ja està; l'acte de fotografiar ve acompanyat de tots els llibres que hem llegit, de totes les pel · lícules que hem vist, de tota la música que hem escoltat i de totes les persones que hem estimat." (Ansel Adams)
La mateixa estació coneguda. Sé que no sóc jo aquesta vegada qui espera el tren. La vista posada molt enllà, el focos marca el destí, poc importen avui els altres que també esperen, cadascun el seu tren, no, no importen els altres, importa la via, el camí cap enllà. Un camí recte, planer. Un final que no veiem, només sabem que està ple de llum.
Ja sóc el meu destí proper. Demà intentarem alguna foto més.